Confessions desesperades d'un treball de recerca

L’entrevista va anar molt bé. De fet vam repetir, i a l’endemà vam tornar-hi per acabar d’informar-nos. Van ser molt amables amb nosaltres i ens van cedir material que de ben segur ens serà útil.

El millor de tot però, és que ja hem començat la part pràctica del treball. Es tracta d'un diccionari amb imatges reals. No sé com vam acabar a la fruiteria, situació bastant còmica per cert, però la veritat és que fer una foto a un tomàquet, un plàtan, una ceba... és més complicat del que sembla.

Ara, tot just iniciat el nou curs, ens hem posat a treballar de valent en el nostre treball.El nostre objectiu es anar posant punt i final a alguns dels apartats d'aquest. Així que ens em posat mans a l'obra i em contactat amb l'última persona que ens quedava pel que fa a l'aspecte informatiu del treball, es a dir a l'apartat de recerca d'informació sobre els cursos de català que s'imparteixen a la nostra ciutat.
La pròxima entrevistada és l'encarregada dels cursos de català que com a projecte pilot s'impartirán aquest any al centre parroquial.
Esperem que l'entrevista ens vagi molt bé i poguem extreure tota la informació que ens cal!

L'estiu quasibé s'ens a fet curt! Durant els dies de vacançes hem anat a fer una reunió amb una professora del Centre de Normalització lingüística que ens ha donat informació sobre temes de sociolingüística i ens a convidat a passar-nos pel centre quan vulguem i demanar ajuda. Es a dir en a servit per obrir-nos una porta més perrrrr a poder fer una millor realització del nostre treball, i això sempre va bé! També hem anat preparant la informació que ja teniem per que el primer dia de curs poguem fer una reunió amb el nostre tutor i vegi la feina feta. Tot i axiò encara ens queda molt camí per endevant! Ara ens cal treballar amb molta força!!

Les 9.15, ens presentem al Centre de Normalització Lingüística per tal d’assistir a una classe de català. Amb les enquestes a la carpeta dubtant si ens deixaran lliurar-les o no (problemes legals), pugem les escales. Ja a la classe una dona d’uns trenta anys, amb la pell fosca espera a l’inici d’aquesta. Seiem al fons de la sala. Alumnes d’altres regions d’Espanya, d’Amèrica del Sud, Amèrica Central, Europa de l’Est.... La professora ens adverteix que no és una classe com les altres ja que al ser l’últim dia predomina molt més la informalitat.
El que més ens sorprèn és que tot i que assistim a una classe de nivell B1, el més baix, tots els alumnes semblen entendre sempre a la professora, que els parla evidentment en català. La classe és informal però es veu l’interès de la majoria dels alumnes, uns pronuncien sorprenentment bé, altres s’esforcen en aprendre la gramàtica.
Finalment aconseguim lliurar les enquestes. Ens ajuden. Deixem el centre contentes, el contacte amb la gent és el més gratificant d’aquest treball.

Els primers dies van ser complicats. Vam aconseguir el número de telèfon, i vam fer un parell de trucades, però de la primera reunió no vam extreure allò que esperàvem. No ens esperàvem trobar dificultats ja des del principi. Això ens va desanimar una mica, però de fet, el que començavem a fer no era més que veure com podiem encaminar el nostre treball. Anàvem força desorientades, si, però ara ja sabem que això és bastant normal.

Les reunions van quedar paralitzades uns dies, però vam continuar amb la part més feixuga però per una altra banda indispensable pel treball. Vam començar a investigar quin era el marc legal, totes aquelles lleis, plans, que estiguessin mínimament relacionats amb el català i la immigració. La qual cosa ens va portar unes quantes hores. Aquest va ser el moment decisiu, en aquell moment ens vam adonar de tot el treball que ens quedava per fer, de quant hauríem d'esforçar-nos.

El primer dia de recerca va començar a Setmana Santa, no se quin dia en concret, però em sembla que el 8 d'Abril. La nostra primera parada era el Centre de normalització lingüística de la nostra ciutat. Volíem demanar una entrevista amb la directora del centre per començar a recollir informació. Vam decidir caminar durant 20 minuts fins al centre, i allà, SORPRESA!!, primer entrebanc, el centre estava tancat del 8 al 17 d'Abril. Vam comprendre que aquelles vacances no les podríem aprofitar per avançar el treball.
Va ser en un d’aquests instants quan ens vam adonar que un treball porta moltíssima feina, perquè ja havíem perdut 40 minuts només en hanar i tornar al centre per al cap i a la fí no extreure cap informació. Tot i així no ens vam desanimar, volíem continuar la recerca amb ganes. El pròxim pas era aconseguir el telèfon del centre per concertar una entrevista sense que ens suposés perdre 40 minuts un altre vegada.

Ja fa uns dies que vam començar el nostre treball de recerca. Potser no era ben bé el que nosaltres ens esperavem ja que dependre de la gent a vegades porta problemes, tot i així no ens rendim volem continuar el treball i fer particips dels nostres avenços o entrebancs a tots aquells que estiguin interessats. A partir dels articles que trobareu periòdicament, us mostrarem els passos que hem anat seguint per realitzar el nostre treball.
Darrera de les pàgines d'un treball s'amaguen moltes altres coses.